Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
peülla
Els camells són artiodàctils amb un nombre parell de peülles
Anatomia animal
Formació còrnia, molt engruixida i resistent, que es presenta en els mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
Els hiracoïdeus , els proboscidis i els tubulidentats tenen ungles engruixides, que per a alguns zoòlegs són equivalents a les peülles, bé que llur locomoció és plantígrada hiracoïdeus i tubulidentats o digitígrada modificada proboscidis
acrídids
ortòpter acrídid: lagosta migratòria
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’ortòpters integrada per insectes majoritàriament fitòfags que presenten antenes i oviscapte curts, protòrax molt desenvolupat, fèmur del tercer parell de potes llarg, adaptat al salt, tars amb tres artells i òrgan de l’oïda a la base de l’abdomen.
Produeixen un so característic fregant el fèmur llarg amb les nervadures engruixides dels èlitres Dipositen paquets d’ous en forats que fan al sòl amb l’oviscapte Pertanyen a aquesta família força espècies de llagosta
ungla
Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
estoma aqüífer
Anatomia vegetal
Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grosses i poc engruixides.
Es troba en l’àpex o en les dents de certes fulles i serveix per a expellir l’aigua de l’epitema subjacent
plurinúcula
Botànica
Fruit múltiple integrat per moltes núcules i generalment per parts engruixides de l’eix o del receptacle.
Fa plurinúcules, per exemple, la maduixera
fonoll dolç
Botànica
Agronomia
Varietat de fonoll, de la família de les umbel·líferes, de tiges engruixides a la base, comestibles, conreat en diverses contrades mediterrànies.
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses