Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
enteniment
Filosofia
Facultat de comprendre.
Hom relaciona l’enteniment amb la intuïció i el contraposa a la raó Per a la filosofia medieval, l’enteniment era la facultat de la funció intellectual intellecte L’empirisme, tanmateix, en negar tot allò que no procedeix de les dades sensibles, el limita al terreny de la pura percepció En Kant, l’enteniment estructura els continguts de l’experiència, mentre que la raó ho fa amb els continguts intellectuals en aquest sentit, Hegel fa de l’enteniment un simple moment interior del desenvolupament dialèctic de la raó
analítica
Lògica
Recerca de les formes elementals del raonament i de la demostració.
Primera part de la lògica general que, segons Kant Crítica de la raó pura , ‘descompon totes les operacions de l’enteniment i de la raó en els seus elements i els presenta com a principis de qualsevol apreciació lògica que faci el nostre enteniment’, mentre que l' analítica transcendental és ‘la part de la lògica transcendental que tracta dels elements del coneixement pur de l’enteniment i dels principis sense els quals no pot ésser pensat cap objecte’
xarot
Seny, enteniment.
raó
Filosofia
Facultat de raonar, de discórrer per la intel·ligència.
Entès generalment com a sinònim d’intellecte, el terme assolí un peculiar significat en Kant en ésser distingit explícitament del d’enteniment Verstand , la facultat de jutjar mitjançant els conceptes, o les categories, que sintetitzen les dades de l’experiència sensible la raó Vernunft és la facultat del coneixement superior que, mitjançant les idees, o els principis anomenables també conceptes de la raó i reductibles a les tres idees transcendentals de Déu, món i ànima immortal, unifiquen darrerament tot el que és conegut per l’enteniment
esperit
Enginy, acuïtat d’enteniment.
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
ulls de la fe
Cristianisme
Expressió amb què hom designa la comprensió pròpia de la fe, de l’home de fe.
Sol ésser contraposada a expressions com ulls de l’enteniment o de la raó , en el sentit que aquests designen l’home com a exercint la sola força de l’intellecte
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’…