Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
envermelliment interestel·lar
Astronomia
Envermelliment de la llum dels astres que s’esdevé a conseqüència de l’extinció interestel·lar
.
tromboflebitis
Patologia humana
Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret, motiu pel qual són més rares les embòlies que en la flebotrombosi.
Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades
extinció interestel·lar
Astronomia
Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar
.
És causada, bàsicament, per la pols interestellar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestellar
disulfiram
Farmàcia
Química
Substància soluble en els solvents orgànics i que es fon a 70°C.
És emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida En medicina és emprat com a coadjuvant en el tractament psicoteràpic de l’alcoholisme crònic La ingestió d’1 a 2 g de disulfiram per via oral produeix vòmits, mareig, palpitacions, cefalàlgies i envermelliment cutani tot aquest seguit d’efectes és produït per la presència d’acetaldehid a la sang, com a resultat del bloqueig del catabolisme d’aquest en restar inactivada l’acetaldehidroxidasa i no poder-se formar l’àcid acètic
peu d’atleta
Patologia humana
Tricofitosi del peu produïda per fongs dermatòfits
, caracteritzada per envermelliment, vesiculació i esquerdes entre els dits,
pols interestel·lar
Astronomia
Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.
Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt discutida