Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
eriçó
eriçó
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids, d’uns 30 cm de llargada i amb les parts superiors del cos i els flancs recobertes de punxes.
Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans
eriçó

Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
eriçó
Indústria tèxtil
En la indústria de la llana, petit mànec de metall recobert d’agulles que hi ha en algunes màquines d’estiratge i doblatge de l’estam.
eriçó de mar cor porprat

Eriçó de mar cor porprat
Museu d’Història Natural de Göteborg (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, molt semblant a l’eriçó de mar cor cendrós, però de color violeta.
eriçó de mar cor cendrós

Eriçó de mar cor cendrós
WORMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, ateny uns 4 a 5 cm de diàmetre, té el cos irregular en forma de cor, amb la boca desplaçada cap endavant i l’anus cap enrere.
L’aparell ambulacral és parcialment transformat i presenta a la cara superior una figura estrellada Té coloració grisa Habiten, enterrats, al fang o a la sorra, a bastant de profunditat
card tucà

Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
àcars
Paràsits d’eriçó, àcar
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre determinats ocells…
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
insectívors

Musaranya comuna
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris.
Famílies més importants de l'ordre dels insectívors erinacèids Erinaceus sp eriçó macroscèlids Macroscelides proboscideus rata de trompa solenodòntids Solenodon cubanus almiquí sorícids Sorex sp musaranya , gusarapa tàlpids Desmana sp talp Talpa sp talp tenrècids Tenrec ecaudatus tenrec