Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
escenoteràpia
Psicologia
Mètode terapèutic basat en la improvisació escènica en grup.
Aquesta tècnica de grup fou creada l’any 1972 a la Fundació Vidal i Barraquer de Barcelona Està adreçada a comportaments i actituds que, en el subjecte, suposen un risc que amenaça diferents àrees afectiva, emocional, intellectual, corporal, cognitiva, de la identitat, etc Si a l’origen estava dirigida, principalment, a infants i adolescents, amb el temps ha anat ampliant la seva aplicació als diferents segments d’edat nens i nenes, adolescents, adults i persones grans És habitual la seva pràctica tant en serveis públics com privats, del camp sanitari o pedagògic Es tracta de grups integrats…
actuar
Representar o executar una obra escènica, una composició musical.
minstrel show
Música
Varietat de música escènica dels EUA, al s XIX.
Es basava principalment en cançons representades per cantants que solien ésser blancs disfressats de negres molts dels compositors, com Stephan Foster i Daniel Decatur, eren blancs, però imitaven les cançons negres Tingué una gran popularitat entre el 1830 i el 1880 Influí en el jazz
ballon
Dansa i ball
Terme, emprat en la dansa escènica, equivalent a flexibilitat, lleugeresa.
Hom diu que un ballarí té ballon quan es pot elevar fàcilment fins a una gran alçada per caure a plom i tornar-se a elevar fins a una alçada superior, rebotent
tonadilla
Música
Peça curta que durant el segle XVIII s’interpretava en els entreactes d’obres escèniques vocals de llarga durada, com a equivalent dels intermezzi italians.
Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges vinculats als…
stile rappresentativo
Música
Locució que hom utilitzà per a indicar la monodia acompanyada, de ritme i fraseig lliure, destinada a l’acció dramàtica.
Aparegué al començament de l’òpera Camerata Fiorentina Es tracta d’un cant acompanyat d’una acció escènica i que és concebuda en funció d’una acció dramàtica
fanfara
Música
Música per a instruments de vent-metall, de vegades acompanyats amb percussió, per a ser tocada en actes cerimonials, per a anunciar l’arribada d’alguna personalitat, o per a iniciar algun acte públic.
També té la mateixa funció en la música militar o en les caceres, com a crit per a iniciar la partida, la retirada, etc Per extensió, passatge de música simfònica o escènica que emula les característiques abans esmentades