Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
escenògraf | escenògrafa
Persona que fa treballs d’escenografia.
ciclorama
Teatre
Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc, sobre el qual hom pot projectar llum.
Ha estat molt utilitzat dins l’escenografia contemporània que se serveix d’elements corporis
ambientació
Cinematografia
Teatre
Conjunt d’efectes que situen l’acció en la circumstància determinada dins la qual es desenrotlla l’obra, mitjançant la utilització real o figurada d’éssers, objectes, llums, sons, etc.
Lligada a l’escenografia, aquesta no és sinó una de les possibles concrecions de l’ambientació L’ambientació cinematogràfica, ultra els elements que comparteix amb la teatral, exigeix un equilibri de les qualitats de la fotografia, un equilibri rítmic segons els gèneres i un tractament especial del detall decisiu en els primers plans En teatre hom ha advertit darrerament una tendència a convertir l’ambientació en agent generador de motivacions afectives i sensorials i, potenciada aquesta actitud a situacions extremes, ha estat utilitzada en alguns tipus de happening
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
decorat

Decorat
© Fototeca.cat-Corel
Cinematografia
Teatre
Conjunt d’elements decoratius que constitueixen el marc on es desenvolupa una representació teatral o on hom roda una seqüència cinematogràfica ( escenografia
).
espai
Teatre
Lloc en el qual es desenvolupa una acció dramàtica.
Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai escènic poden ésser…
escenotècnia
Arts de l'espectacle (altres)
Conjunt de l’equip, el material, la mecànica, la fusteria, l’arquitectura, el decorat, la il·luminació, etc, que contribueix a la creació d’una escenografia.
òpera de cambra
Música
Tipus d'òpera composta o adaptada per a ser representada en un espai reduït, amb una escenografia esquemàtica, possiblement el saló d’un noble o d’un mecenes.
Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001