Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escintil·lació
Física
Producció de petites guspires lluminoses per part d’un escintil·lador, originades pels impactes de partícules d’alta energia.
La llum és produïda per fluorescència comptador d’escintillacions
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…
detector d’escintil·lació
Física
Detector els senyals del qual són guspires lluminoses produïdes per la radiació en una substància luminescent.
escintil·lador
Física
Substància transparent a la llum que té la propietat d’emetre alguns fotons d’energia corresponent a l’espectre visible cada cop que rep l’impacte d’una radiació ionitzant.
El nombre de fotons és sensiblement proporcional a l’energia de la radiació incident També se'n diu detector d’escintillació
comptador
Física
Tipus de detector utilitzat especialment per al compte de partícules que hi incideixen, bé que a voltes consisteix simplement en una cambra
que porta acoblat un dispositiu de compte.
Els comptadors d’ionització mesuren els impulsos elèctrics produïts en algun circuit pel gas ionitzat que ha determinat el pas de les partícules, i els comptadors d’escintillació mesuren, mitjançant un fotomultiplicador, els fotons emesos per un escintillador excitat per les partícules en qüestió
fluorescència
Física
Emissió de radiació per part d’àtoms o de molècules que han estat excitats per absorció de fotons (usualment, de l’ultraviolat), originada per una transició entre dos estats electrònics d’igual spin
.
El temps transcorregut entre l’acte de l’excitació i el de l’emissió és de 10 - 9 a 10 - 6 segons la qual cosa la distingeix de la fosforescència En els composts moleculars, tant l’excitació electrònica com la dissipació d’energia poden anar acompanyades de variacions de les energies de vibració i de rotació, i en els sòlids, a més, de fenòmens de relaxació del reticle Tots aquests processos fan que la radiació fluorescent sigui sempre d’una longitud d’ona més gran que la radiació excitadora llei de Stokes Entre els composts orgànics són fluorescents, per exemple, les ftaleïnes i els…