Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escombreta
escombreta de xemeneia
Escombra petita sense mànec o amb mànec molt curt utilitzada per a netejar recipients, objectes, espais petits, amb raconades, etc.
escombreta
Música
Part excitant d’alguns idiòfons i membranòfons.
És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…
escombreta
Jocs d'escombretes i porta-escombretes aplicades al col·lector d’un motor elèctric (una de les escombretes és fora del porta-escombretes)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil, generalment giratòria, d’un motor, d’un generador, etc.
És formada per un bloc de carbó, de coure o d’un aliatge de coure, i resta aplicada contra el collector o l’element mòbil mitjançant un suport elàstic
escombreta
Escombretes
Música
Instrument de percussió de la bateria, consistent en un feix de tiges metàl·liques fines, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil.
mastigonema
Biologia
Cadascuna de les branques laterals dels flagels barbulats de les algues eucariotes, que els donen aspecte d’escombreta.
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…