Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
hispanitat
Conjunt dels països de llengua i cultura espanyoles.
Llevant
Geografia
Denominació impròpia, de caràcter oficiós, propugnada a l’Estat espanyol conjuntament per al País Valencià i la regió murciana (o bé la província de Múrcia).
Aquesta designació respon a una actitud jacobina que pretén de no tenir en compte en les demarcacions regionals espanyoles les diferències nacionals existents dins l’estat
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
constituent
Política
Que té o s’atorga poder d’establir o reformar una constitució.
Un cop acomplert el procés constitucional, la mateixa constitució estableix aquest poder de reformar-la El poder constituent sol ésser un assemblea o cambra aquest fou el cas de l’Assemblea Constituent francesa del 1789 i el de les corts espanyoles del 1812, 1836, 1845, 1854, 1869, 1873, 1876, 1931 i 1977
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
videovigilància
Dret
Ús de càmeres de vídeo per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, siguin oberts o tancats.
La seva installació es troba subjecta a un règim d’autorització per una comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia i ha d’estar justificada per una situació de protecció concreta La videovigilància es troba limitada pels drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a la inviolabilitat del domicili La captació de les imatges i els sons també estan subjectes a la llei de protecció de dades El règim de la videovigilància es troba previst a la Llei de les Corts Espanyoles 4/1997, de 4 d’agost
ordenança
Dret administratiu
Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments
art colonial
Art
Art desenvolupat a les antigues colònies americanes.
Les manifestacions més interessants d’aquest art són el Colonial Style i l’estil hispanocolonial El primer es desenvolupà als segles XVII i XVIII a les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el segon fou una conjunció de les tendències artístiques espanyoles i d’elements precolombins Aquest es desenvolupà durant els segles XVI-XVIII i produí nombroses construccions a Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Equador, el Perú i les Filipines Els estils van del gòtic tardà al neoclàssic, passant pel mudèjar, el plateresc, el renaixement italià i el barroc Són importants el palau…
reiet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes espanyoles de 5 cèntims d’Alfons XII, i a les de 2 i 1 cèntims d’Alfons XIII.
son
Música
Estil bàsic del folk cubà.
És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina