Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
espartà | espartana
guerres messèniques
Història
Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.
En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta
dori | dòria
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que envaí Grècia al s XII aC i s’imposà als aqueus.
La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al s IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i…
navarc
Història
A la Grècia clàssica, comandant d’una flota.
A Esparta, el càrrec de navarc era anual i els seus poders eren absoluts Amb el nom d' Els navarcs fou conegut el monument que els espartans bastiren a Delfos després de la batalla d’Egos-pòtams
gerúsia
Història
A Esparta, senat o consell dels ancians.
Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú
alcmeònida
Història
Membre d’una família aristocràtica atenenca.
Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les llibertats…
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment installat al peu d’una…
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…