Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tricògina
Botànica
Prolongació que presenta el gametangi femení de les florídies i de molts ascomicets.
En la carpogàmia, les tricògines faciliten la fecundació captant els espermacis
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení carpogoni…
espermatocist
Botànica
Gametocist masculí productor d’aplanogàmetes, els espermacis, propi de plantes que es reprodueixen per tricogàmia.
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis,…
espermogoni
Botànica
Cavitat en forma de picnidi, pròpia de diversos ascomicets, a l’interior de la qual es produeixen espermacis, generalment per gemmació il·limitada d’un grup de fiàlids.
laboulbenials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, tots ells paràsits d’insectes; tenen forma filamentosa o de clau, presenten espermacis i llurs ascs contenen quatre ascòspores.
bangiofícides
Botànica
Subclasse d’algues de la classe de les rodofícies, de tipus primitiu, aparell vegetatiu poc evolucionat (làmines o filaments amb creixement no localitzat), amb cèl·lules no relacionades per sinapsi, reproducció asexual per esporulació de cèlul·les vegetatives, i sexual, quan n’hi ha, per aplanogàmia, amb carpogonis sense tricògina que, una vegada fecundats pels espermacis, donen directament 4-8-16 carpòspores.
Es tracta d’un grup que degué separar-se de la resta de les rodofícies florídies des de temps molt antics