Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
esponges ceratoses
Zoologia
Ordre de porífers de la classe de les demosponges caracteritzat per l’absència d’espícules de qualsevol tipus, per la qual cosa llur esquelet és reduït a fibres d’espongina.
Arrodonides i massisses, presenten òsculs grossos situats en protuberàncies de la superfície del cos Habiten principalment a les mars tropicals o subtropicals, en aigües litorals i sobre fons rocallosos L’esponja de cavall i la de bany pertanyen a aquest ordre
esponges calcàries
L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
esponja
Esponges
Peça de substància esponjosa artificial que hom empra en la higiene humana i per a la neteja domèstica.
esponja
Esponges
© Corel / Fototeca.cat
Zoologia
Massa porosa i elàstica de fibres còrnies entrellaçades que forma l’esquelet intern dels porífers.
Té la propietat d’absorbir aigua i deixar-la anar fàcilment en fer-hi pressió És emprada en la neteja domèstica
àscon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, les més simples.
Les esponges del tipus àscon es caracteritzen pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un òscul, amb una cavitat gastral, revestida interiorment per una capa continuada de coanòcits, a la qual arriba l’aigua per nombrosos porus, perforats en unes cèllules especials anomenades poròcits
demosponges
Demosponja amb òscul visible
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’esponges d’esquelet silici format per espícules megascleres de tipus monaxona o tetraxona, per fibres d’espongina o bé per ambdues coses alhora; també hi pot haver espícules microscleres de diverses menes.
Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa…
monactinèl·lides
Zoologia
Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, que es caracteritzen perquè tenen l’esquelet constituït per espícules megascleres de diverses formes i fibres d’espongina.
La forma i l’hàbitat d’aquestes esponges són molt variables Poden ésser molt petites o molt grosses, com la gegantina copa de Neptú Generalment habiten els fons marins costaners, bé que hi ha espècies a grans profunditats i d’altres que habiten en les aigües dolces
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
epibentònic | epibentònica
Ecologia
Dit de l’organisme bentònic que viu sobre el substrat.
Les esponges són organismes epibentònics