Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
procariota
Biologia
Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula procariota.
Aquests organismes són les esquizofícies i els bacteris
unicel·lular
Biologia
Que consta d’una sola cèl·lula, la qual fa totes les funcions dels éssers vius
.
Són organismes unicellulars els esquizòfits esquizofícies i bacteris, certs fongs llevats, certes algues bacillariofícies, flagellades i diverses clorofícies i els protozous
protists
Protistologia
Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.
Inclou tant organismes procariotes, com els virus, bacteris i esquizofícies protists inferiors, com organismes eucariotes, tant de caràcter animal com vegetal protists superiors
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…
escitonematàcies
Botànica
Família d’esquizofícies filamentoses que tenen hormogonis i heterocists.
esquizòfits
Botànica
Grup de microorganismes que comprèn les esquizofícies i els bacteris.
epiplast
Botànica
En les esquizofícies, corpuscle refringent ric en proteïnes i glicoproteïnes.
endoplast
Botànica
En les esquizofícies, corpuscle arrodonit o allargat ric en àcids nucleics.