Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
sala de banderes
Militar
Cambra de la caserna on són guardades les banderes o els estendards del cos.
És el lloc de reunió dels oficials i on ells compleixen certs arrests que els són impostos
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…