Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
societat de guanys
Dret civil català
Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà (sociedad de gananciales), i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
Al Principat de Catalunya la societat de guanys només existeix quan expressament l’estipulen els cònjuges en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
sinal·lagmàtic | sinal·lagmàtica
Dret civil
Dit del contracte en el qual les parts estipulen obligacions mútues i recíproques, de manera que, si una de les parts viola el contracte, l’altra resta lliure de complir el que prometé.
Pertanyen a aquesta mena de contractes, entre d’altres, el comodat, el dipòsit, la penyora, la venda, l’arrendament, el mandat i la societat
compromís
Dret processal civil
Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues o més persones estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers (un o uns quants), designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió (arbitratge).
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…