Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
estratificació
Agronomia
Operació de disposar, en capes o estrats, llavors de plantes arbòries i sorra o terra fina, alternativament, per aconseguir-ne una millor conservació i evitar-ne l’alteració per contacte amb l’aire o la germinació prematura.
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…
estratificació tèrmica
Geologia
En masses d’aigua, especialment en llacs, superposició horitzontal per diferència de densitat de capes d’aigua més calenta sobre altres de més freda.
llit d’estratificació
Geologia
Cadascun de les cares que assenyalen el pas d’un estrat a un altre.
Representa una discontinuïtat en la sedimentació, que es tradueix en una zona més dèbil per on fàcilment se separen els estrats
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
fàbrica
Mineralogia i petrografia
Aparença d’una roca, determinada per la forma, la mida i la disposició dels elements (minerals i partícules cristal·lines) que la constitueixen; comprèn la seva textura i la seva estructura.
En són exemples l’estratificació d’una roca sedimentària i el bandat composicional en un gneis
epibolita
Mineralogia i petrografia
Tipus de fàcies petrogràfica originada per l’acció d’una aportació magmàtica en una roca metamòrfica.
L’aportació magmàtica s’intercala entre els estrats de la roca original, de manera que formen petits filons que concorden amb l’estratificació original
caddo
Etnografia
Individu pertanyent a un grup lingüístic i cultural d’indis de l’Amèrica del Nord, a l’àrea de les praderies, originari del sector oest del baix Mississipí (on al s XVIII habitaven encara el subgrup dels caddos pròpiament dits i els wichites
).
Els caddos eren agricultors i, en menor grau, caçadors posseïen una rígida estratificació social Reduïts actualment a un miler, han estat confinats a Oklahoma