Resultats de la cerca

En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment

Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol utilitzar el…

La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…

Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…