Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…
agravació
Dret canònic
Monitori amb amenaça d’excomunió publicat després de tres admonicions.
sanció social
Sociologia
Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
Els mitjans poden anar des de la desaprovació fins a la marginació i excomunió
censura
Dret canònic
Pena disciplinària de tipus medicinal imposada per l’Església.
Les tres principals formes de censura són l' excomunió , la suspensió i l' entredit
secret de confessió
Dret canònic
Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
És anomenat també sigil sacramental D’aquesta obligació, només l’en pot dispensar el mateix penitent La revelació del secret comporta la pena d’excomunió
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…
novacià | novaciana
Cristianisme
Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).
Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII
reagravació
Dret canònic
Segon i darrer monitori publicat després de les tres admonicions i abans de l’última excomunió.
cisma
Cristianisme
Acte pel qual hom se separa de la comunió eclesial, o situació que se’n segueix.
La importància teològica del cisma és el resultat de la importància de l’única Església per a la salvació que els papes antics sintetitzaven en el principi extra Ecclesiam nulla salus En principi, el cisma es diferencia de l’heretgia i suposa la separació formal de la comunitat de l’Església o el refús d’alguns dels seus elements essencials per exemple, de rebre algun dels seus sagraments i en particular l’eucaristia, símbol de comunió eclesial normalment s’ha presentat en la història com a refús d’acceptar l’autoritat del bisbe de Roma Cisma d’Orient, Cisma d’Occident El Codi de Dret…