Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ceratoacantoma
Patologia humana
Tumor cutani benigne, freqüent en persones que s’exposen excessivament a la radiació solar.
La lesió consisteix en una pàpula petita i arrodonida, de color vermellós, que creix durant un o dos mesos fins que arriba a una grandària que oscilla entre 1 i 2 cm, amb una zona central endurida per l’acumulació de ceratina Un o dos mesos després d’haver arribat a la grandària màxima, el tap de ceratina de la zona central es desprèn i deixa al descobert una depressió en el tumor, moment a partir del qual comença una fase de regressió espontània, de durada variable, que dóna lloc al guariment total i que deixa una cicatriu lleugerament deprimida
vernissatge
Art
Acte d’inauguració d’una exposició d’art consistent en la reunió de l’artista o els artistes que hi exposen amb els invitats.
Aquest mot prové del costum, obsolet, de realitzar en públic, el dia de la presentació d’una obra pictòrica, l’acte final d’elaboració, consistent a aplicar-hi el vernís protector
taula rodona
Tecnologia
En una assemblea, col·loqui, etc, diàleg en què diversos ponents o conferenciants exposen llurs idees en condicions d’igualtat, sota el guiatge d’un moderador.
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
panel
Comunicació
Reunió, generalment dirigida per un moderador, en què una mostra d’experts de l’àmbit acadèmic o professional exposen el seu punt de vista sobre un tema específic.
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…
panel de víctimes
Sociologia
Pràctica de justícia restaurativa en què un grup de víctimes d’un determinat tipus de delicte exposen voluntàriament, davant d’un grup d’ofensors que han comès el mateix delicte, els perjudicis que aquell fet els ha provocat, amb la finalitat de contribuir a la recuperació anímica de les víctimes i al canvi d’actitud dels ofensors.
Els ofensors que participen en un panel de víctimes ho fan, generalment, per ordre judicial, però mai estan presents els ofensors que han atemptat contra les víctimes que hi participen Les víctimes poden anar acompanyades, eventualment, de familiars o persones pròximes
alquímia
Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…