Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
caixa expressiva
Música
Cambra que aïlla una part dels tubs de l’orgue i que permet de graduar-ne la intensitat sonora sense canviar-ne el timbre.
Generalment només conté els jocs corresponents a un teclat Anglaterra n'introduí l’ús al començament del s XVIII
funció expressiva
Lingüística i sociolingüística
Funció per mitjà de la qual aquell qui parla manifesta el seu estat psíquic.
caixa d’expressió
Música
En l’orgue, caixa acústicament estanca que amorteix el so dels tubs de tot el cos d’instrument situat en el seu interior.
Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…
arca d’ecos
Música
En l’orgue, caixa que tanca completament un joc labial o de llengüeta, generalment una corneta o un clarí, dotada d’una tapa que, en ser accionada per l’organista, permet de regular l’expansió sonora, de fluix a fort.
És l’origen de la caixa expressiva final del segle XVII
cantiga d’escarnho e de mal dizer
Literatura
Cantiga satírica d’inusitada violència i fins i tot d’obscenitat expressiva.
Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic
asincronisme
Cinematografia
Trencament de la correspondència lògica de les imatges amb els sons que, les acompanyen.
La seva utilització estètica, que s’insereix en les lleis generals del contrapunt entre veu i imatge, ha esdevingut d’una considerable importància expressiva
coautor | coautora
Dret penal
Persona que participa directament amb d’altres en l’execució d’un fet punible.
Cada coautor és responsable del delicte i li és aplicable la pena total assenyalada per a aquest Quant a la responsabilitat civil, respon solidàriament amb els altres d’una quantitat única expressiva dels perjudicis ocasionats Les circumstàncies personals afecten solament el coautor en qui concorren
cantilena
Música
Mot emprat com a sinònim de melodia lírica i expressiva, tant vocal com instrumental.
Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "