Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
facultatiu | facultativa
Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica (farmàcia, arquitectura, etc).
facultatiu | facultativa
metge | metgessa
Medicina
Persona que és llicenciada en medicina o que té autorització per a exercir-la.
Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit
lesió
Dret penal
Delicte o falta comesos per danys corporals produïts sense la intenció de matar.
En consentiment lliurement expressat pel pacient eximeix de responsabilitat en els supòsits de trasplantaments d’òrgans, fets d’acord amb el que disposa la llei, i d’esterilitzacions i cirugia transsexual realitzats per personal facultatiu
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
pròrroga
Dret processal
Dret facultatiu de les parts litigants de derogar el fur territorial, elegint el jutge que vulguin en aquells casos que la llei no ho prohibeixi.
anaerobi
Biologia
Microorganisme que no necessita oxigen lliure per a viure ( anaerobi facultatiu
) o que necessita viure en un medi on no hi hagi oxigen lliure ( anaerobi estricte
).
dictamen
Dret
Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat i, especialment, un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment.
Si l’escrit no exposa una opinió o aquesta no hi és motivada o es limita a una exposició de fets o de situacions, rep el nom d' informe