Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
regió zoogeogràfica
Geografia
Zoologia
Dret administratiu
Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o les diferències faunístiques.
Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica
fàcies
Geologia
Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà…
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior…
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…