Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
llenguatge mímic
Antropologia
Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.
Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu
boca
Obertura anterior de la boca, els llavis, com a part de la cara, de la fesomia.
expressar
Manifestar (el pensament, el sentiment, etc), amb la paraula, actitud, fesomia o qualsevol altre signe exterior.
wajang
Teatre
Nom donat al teatre tradicional javanès.
Sorgí cap a la fi del segle VIII a l’illa de Java, des d’on s’estengué a les altres illes de la Sonda fins a Timor i a la península de Malaca Inicialment consistia en la projecció d’ombres sobre una superfície plana, mitjançant uns titelles o wajang de cuir retallat wajang kulit , representats de perfil i amb una fesomia molt característica que permetia de reconèixer els diferents personatges tradicionals Eren moguts per un o per diversos narradors o dalang , que afegien també eines, armes, cavalls, etc, a les ombres projectades i dirigien alhora la música de gamelan que sol…
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…
esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia
Religions de Grècia i Roma
Religió egípcia
Art
Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.
Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns…
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes…
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària medieval escrita a Aragó i a les zones de poblament aragonès del País Valencià.
Fou utilitzada per la cancelleria catalanoaragonesa en la documentació dirigida als seus súbdits aragonesos i en les relacions diplomàtiques amb la resta dels estats cristians i musulmans de la península Ibèrica i alguna vegada també, especialment al s XV, amb altres estat europeus o africans Aquesta llengua, basada en els parlars de l’alt Aragó, i molt semblant a la llengua literària utilitzada a Navarra a la mateixa època, en un començament, com en el Fuero de Jaca o en els Establimentz també de Jaca, estigué fortament influïda pels parlars occitants a aquesta influència, s’hi sumà la del…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…