Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
festuca
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies, de fulles linears ligulades i de panícula ramificada.
Són plantes essencialment pratícoles, sobretot de muntanya, com la festuca supina F supina o el gispet
sudorn
Botànica
Herba robusta, de la família de les gramínies, de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.
ussona
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra, pròpies dels prats calcícoles de l’alta muntanya ibèrica (Pirineus, Sistema Ibèric, etc) i magribina.
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…