Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
alteració de fites
Dret penal
Delicte consistent en la modificació de fites o altres senyals destinats a delimitar les propietats particulars o públiques o els límits entre municipis, per tal d’obtenir-ne un benefici o per causar un perjudici.
quilometrar
Marcar les distàncies en quilòmetres mitjançant fites, estaques, etc.
fita
A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
fitar
Matemàtiques
milla mesurada
Física
Distància, de valor conegut exactament, limitada per dues fites situades a la costa.
fitador | fitadora
Persona que fita o posa les fites en un terreny, una heretat, etc.
vèrtex geodèsic
Geologia
Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran precisió.
Els vèrtexs geodèsics són materialitzats per mitjà de fites de pedra o de formigó En els treballs geodèsics hom sol collocar una mira sobre la fita d’un vèrtex per tal de facilitar les mesures a distància El conjunt de diversos vèrtexs geodèsics constitueix una xarxa geodèsica
feixuració
Dret català
Convinença escrita o bé acte judicial que dóna fe de la col·locació de fites.
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
cassita
Història
Individu d’un poble d’origen incert que envaí el país de Babilònia
des de les muntanyes del Zagros, potser en relació amb la pressió contemporània dels hurrites en les regions del nord de Mesopotàmia.
Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal