Resultats de la cerca
Es mostren 2102 resultats
formes
Línies i superfícies que han fet e contorn del cos humà, especialment de la dona.
formes abstractes
Gramàtica
Segons Bloomfield, formes d’idèntica significació lèxica que són usades en posicions sintàctiques diferents.
formes fixes
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada…
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques i dispositius que permeten d’organitzar de manera coherent la informació rebuda mitjançant la recerca i selecció de formes comparables.
Generalment inclouen una càmera de vídeo i un sistema d’exploració òptica
formes nominals del verb
Gramàtica
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques,…
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
fons marí
Formes de relleu del fons marí
© fototeca.cat
Superfície terrestre sobre la qual hi ha l'aigua del mar.
imatge
Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema