Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
ligeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat i deprimit per sobre, el cap triangular i proveït d’un llarg agulló format per tres o quatre artells i amb antenes llargues i filiformes.
Inclou unes 2000 espècies, de colors foscs i règim herbívor, entre les quals es destaquen les del gènere Lygalus , que és molt perjudicial
gradació
Fotografia
Escala de tons que presenta una imatge revelada.
Quan, entre els tons extrems foscs i clars, la imatge presenta un gran nombre de tons intermedis grisos, hom diu que posseeix una gradació suau Si entre els tons extrems hi ha pocs tons intermedis, hom diu que la imatge posseeix una gradació dura
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
jacànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes que fan de 25 a 50 cm i tenen els dits i les ungles extraordinàriament llargs i un esperó a l’articulació de cada ala.
El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
grup xantoderm
Antropologia física
Grup de races humanes originari d’Àsia de pell que pot variar d’una pigmentació molt pàl·lida fins a considerablement fosca.
Es caracteritzen també pel plec palpebral més o menys pronunciat, els cabells llisos i molt foscs, i tendència molt clara a la braquicefàlia Comprèn les races paleosiberiana, nord-mongòlida, sínida, sud-mongòlida, indonèsida, polinèsida, esquímida i ameríndia, aquesta darrera exclusiva del continent americà i que comprèn diverses subraces, que presenten uns trets diferenciats respecte al tronc asiàtic principal
planària
Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
gaig blau
Gaig blau
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids, d’uns 40 cm i amb un plomatge d’un blau verdós pàl·lid.
Presenta el dors de color castany brillant i les ales d’un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres És essencialment insectívor i nia a les cavitats dels arbres o en forats a les roques o a les parets Habita a la Mediterrània occidental, gairebé a tota l’Europa oriental i a l’Àsia i és comú al Principat i al País Valencià a l’estiu i passatger a les Illes
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània