Resultats de la cerca

S'utilitza per a la fabricació de plaques fotovoltaiques de capa fina 

Per tal de reduir la reflectivitat de les cèllules fotovoltàiques s’hi aplica un tractament superficial de diòxid titani

Aquest efecte és notable entre un metall i un semiconductor i especialment en una junció pn de semiconductor com el silici, i constitueix el principi de les cèllules fotovoltaiques

Els cristalls de sulfur de cadmi, crescuts en fase de vapor, poden ésser emprats en la construcció de cèllules fotovoltaiques per a obtenir energia elèctrica a partir de radiacions solars És el constituent principal del pigment anomenat groc de cadmi

Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures…

Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…

Un cop construïts, hom talla el disc en un cert nombre de daus quadrats xips , cadascun dels quals conté un circuit integrat individual Aquests discos també poden servir per a la fabricació de cèllules fotovoltaiques En aquest cas, s’hi fan uns tractaments amb dopants i s’hi insereixen elements conductors elèctrics per ambdues cares, a més d’altres manipulacions, per aconseguir que s’hi generi un potencial elèctric quan hi incideix la llum

L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,…

Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…

No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d’acumulació Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d’1 MW Hom les utilitza per a proveir d’energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc