Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
gatsaule
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 3 a 10 m d’alçària, de fulles el·líptiques, tomentoses i blanquinoses pel dessota i d’aments oblongs.
Creix en indrets frescs i humits dels Pirineus
al·liària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades, i flors blanques.
Viu en llocs frescs i ombrívols En medicina popular s’usa com a diürètic i antireumàtic
alocar
Geobotànica
Comunitat vegetal dominada per l’aloc.
És un bosquetó de ribera mediterrània, propi dels rials frescs Als Països Catalans, es fa només a Catalunya, Mallorca i Menorca
cor de Maria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, originària de la Xina, de 50 a 90 cm d’alçària, amb fulles molt retallades i flors en forma de cor, de color de rosa o carmí, disposades en raïms penjants.
És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor
mig fresc
Pintura etrusca de la necròpolis de Tarquínia, realitzada amb la tècnica del mig fresc
© Corel Professional Photos
Art
Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç, al qual, un cop eixut, hom aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant lletada de calç o llet.
Encara que aquest procediment difereix del fresc autèntic, té unes característiques òptiques i d’estabilitat molt similars Una bona part de les pintures de les tombes etrusques i dels frescs medievals romànics i gòtics és feta amb aquest procediment
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
rerepaís
Geografia
Territori annex a una ciutat o a un centre comercial.
Engloba la zona suburbana de relacions generals directes migracions quotidianes de mà d’obra i d’empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc, l’extensió regional de relacions comercials dominants zona d’activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc, l’àrea de relacions comercials particulars d’alguns centres i també l’extensió regional de la influència intellectual reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d’hospitals i clíniques, etc