Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
catàrtic | catàrtica
Psicologia
Mètode ideat per Breuer i Freud per a la investigació i el tractament de símptomes histèrics.
Perseguia bàsicament la remembrança i la reviviscència de les situacions traumàtiques reprimides o foragitades de la consciència, però actives en el desencadenament i la perpetuació dels símptomes Hom encoratjava el malalt hipnotitzat a evocar les situacions prèvies a l’aparició dels seus trastorns El mètode comportava, doncs, d’abandonar la hipnosi amb fins suggestius i utilitzar-la, per contra, amb objectius catàrtics Més endavant Freud continuà treballant amb el mètode independentment de Breuer i considerà la hipnosi com a innecessària i àdhuc inconvenient, i el mètode…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…
acte fallit
Psicologia
Comportament anormal d’un subjecte que falla alguns actes (lapsus, oblits, pèrdua d’objectes, etc), que habitualment realitza de manera correcta.
Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients
amnèsia infantil
Psicologia
Amnèsia lacunar referida als fets dels primers anys de la vida.
Freud la interpretà com el resultat d’una forta repressió dirigida vers els impulsos sexuals del període edípic i anteriors a aquest
teoria cloacal
Manera que té l’infant d’explicar-se, en un cert moment de la seva evolució, la fecundació i el part: imagina que el nadó neix per l’anus i que la concepció ha tingut lloc en el tracte digestiu.
Freud l’anomena així per la confusió anus-vagina i per l’analogia amb els vertebrats dotats de cloaca Les motivacions estan en les ansietats amb què l’infant fa cara a la diferència de sexes
tòpica
Psicologia
Nom amb el qual hom designa la descripció del funcionament de l’aparell psíquic realitzada per S.Freud.
L’any 1900 Freud describí el psiquisme constituït per tres instàncies diferents conscient, preconscient i inconscient, les quals, distribuïdes per l’espai, obeirien a unes lleis pròpies Aquest sistema psíquic fou corregit el 1920 per una altra tòpica, la qual estableix tres instàncies noves el jo, l’allò i el super-jo
conscient
Psicologia
Allò que pertany al camp de la consciència.
Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
catarsi
Psicologia
Exteriorització, sovint emocionada, i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques (externes o internes), els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte