Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
fundacions
Historiografia catalana
Dins dels diferents modes de producció d’historiografia existents a la societat catalana contemporània, les fundacions han ocupat –i segueixen ocupant– un lloc gens secundari.
Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la…
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions…
germana de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Felanitx (Mallorca), el 1798, pel rector de la localitat Antoni Roig i Reixach, perquè el poble tingués assistència per als malalts i per a l’ensenyament de les nenes.
A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formentera i a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica
àugur
Religions de Grècia i Roma
Sacerdot d’Etrúria i de Roma especialitzat en la interpretació de la voluntat divina observant el vol i el crit dels ocells.
Intervenia en les fundacions de temples i ciutats Abans de qualsevol decisió important, els dirigents civils o militars havien de consultar l’àugur, que indicava si era propícia o no l’acció a realitzar, la qual cosa els donà una considerable importància
fundació
Dret civil
Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa per realitzar un objectiu d’interès general, al qual la llei reconeix personalitat jurídica.
El règim jurídic de les fundacions a Catalunya és previst a la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Parlament de Catalunya, per la qual s’hi incorporà el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya dedicat a les persones jurídiques, tot refonent les normes existents amb alguns canvis en aspectes vinculats als requisits constitutius
silvestrí | silvestrina
Cristianisme
Monjo de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Macerata), Itàlia, fundada per Silvestro Guzzolini l’any 1231.
La congregació adoptà la regla benedictina i fou aprovada pel papa Innocent IV el 1248 El 1973 s’uní a la confederació benedictina, dins la qual constitueix una congregació pròpia Molt nombrosos a Itàlia durant l’edat mitjana, actualment són uns dos-cents Té fundacions a Sri Lanka i a Kerala Índia La congregació tingué una branca femenina que s’extingí el 1822
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous…