Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
alfeids
Carcinologia
Família de crustacis, de l’ordre dels decàpodes, macrurs, integrada per individus de petites dimensions.
Les pinces del primer parell de potes locomotores són molt grosses, i la d’un costat és sempre més grossa que la del costat oposat Són marins i abunden a les plataformes de fons fangosos de les zones temperades Constitueixen l’aliment bàsic de molts gadiformes A les aigües de la península Ibèrica viuen diversos representants d’aquesta família
bacallà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/bacalla_bacalla.jpg)
Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània
morenella
Ictiologia
Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids.
Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion
faneca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 45 cm de llargada.
Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània
bacallà
![](/sites/default/files/media/FOTO3/bacalla_del_Pacific.jpg)
Bacallà del Pacífic
NOAA (CC0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic, tant morfològicament com etològicament, que viu a les costes d’Alaska.
Els bancs no han estat tan explotats per la pesca com els del bacallà de l’Atlàntic, però tenen una riquesa similar És objecte de la mateixa transformació i comercialització que el bacallà de l’Atlàntic
escolà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent, proveïda d’una barbeta.
Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat
mòllera pigada
![](/sites/default/files/media/FOTO3/mollera_pigada.jpg)
Mòllera pigada
Gonzalo Mucientes Sandoval (CC BY-NC-ND)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de cos allargat i comprimit posteriorment, de coloració variable, amb les aletes groguenques rivetejades de negre.