Resultats de la cerca

Creix en terrenys salins, especialment vora el mar Té virtuts vermífugues

Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental

Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…

Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la collecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gallicà Als Països Catalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent

Amb el temps segles IX-XI ha suplantat els altres ritus occidentals i, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica litúrgia, llevat d’algunes excepcions, com els ritus ambrosià a Milà, el gallicà a Lió, el visigòtic a Toledo i els diversos ritus orientals conservats per les esglésies uniates Bé que reformada, ha passat a la majoria d’esglésies sorgides de la Reforma

La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…

Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts fragments, alguns…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La salmòdia del…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant i luterana…