Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
picornavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, típicament presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.
Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus
octreotida
Anàleg sintètic de la somatostatina.
Té les seves mateixes accions inhibidores de la secreció de l’hormona del creixement i diverses hormones gastrointestinals i pancreàtiques, però d’efecte més prolongat Està indicada en adenomes hipofisiaris secretors d’hormona del creixement acromegàlia que recidiven després de la cirurgia o no són subsidiaris d’intervenció quirúrgica Millora els símptomes provocats per tumors endocrins secretors d’hormones gastrointestinals o pancreàtiques vipomes, glucagonomes, gastrinomes, insulinomes i tumors carcinoides, en disminuir-ne la secreció hormonal Pel fet de reduir la…
febre aftosa
Patologia humana
Malaltia vírica del bestiar, fonamentalment del boví i de l’oví, que a vegades és transmesa a l’home, sigui per contacte directe o bé per ingestió de la llet d’aquests animals.
En l’home produeix trastorns gastrointestinals, febre intensa i aftes a la boca
rovelló de cabra
Rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
urèmia
Patologia humana
Síndrome deguda a la retenció de substàncies nitrogenades a la sang, conseqüència d’una insuficiència renal.
Es manifesta per símptomes gastrointestinals, nerviosos centrals, cardiovasculars, pulmonars, cutanis, hemorràgics, anèmia i acidosi metabòlica
pel·lagra
Patologia humana
Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic.
Clínicament es caracteritza per símptomes gastrointestinals diarrees, estomatitis, trastorns cutanis eritemes rosats de la pell en forma de collar, en guant, en bota, trastorns nerviosos psicològics i neurològics depressió, insomni, hiperreflèxia i símptomes generals El tractament consisteix a administrar la vitamina insuficient
metoclopramida
Farmàcia
Química
Substància descrita l’any 1964 per Justin-Besaçon que es presenta en forma de monoclorhidrat i diclorhidrat; aquest últim es descompon a 145°C.
Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres
somatostatinoma
Patologia humana
Tumor endocrí, maligne en el 50% dels casos.
És localitzat en un 60% dels pacients als illots pancreàtics i la resta al tub digestiu estómac i budell prim, productor de l’hormona somatostatina en quantitats exagerades Aquesta hormona inhibeix la secreció de totes les hormones gastrointestinals i com a conseqüència provoca diabetis mellitus , esteatorrea, litiasi biliar, hipoclorhídria gàstrica i d’altres trastorns El tractament és quirúrgic
santonina
Farmàcia
Química
Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.
Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals
matagent
Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los