Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
generalitat
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S'arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dóna com a primera la de dotze membres,…
generalitat
Història
Cadascuna de les circumscripcions en què fou dividit el regne francès, al segle XIV, per al cobrament d’imposts.
Inicialment foren set, esdevingudes quatre el 1390 Posteriorment foren anomenades, també, intendències , i augmentaren de nombre el 1789 eren trenta-tres La generalitat o intendència de Perpinyà fou creada el 1660, arran de la incorporació del Rosselló a França
delegat de la Generalitat
Història
Interventor de la Generalitat de Catalunya en la vida de les empreses sota l’organització econòmica que regí durant la guerra civil de 1936-39 (decret de 6 d’agost de 1936).
Era nomenat pel conseller d’economia d’acord amb el comitè obrer de control de l’empresa tenia funcions inspectores i de control, tant a nivell intern de l’empresa com en les seves relacions amb d’altres empreses —control d’ingressos i despeses— i la coordinació amb organismes econòmics superiors
president de la Generalitat de Catalunya
Política
Cap del govern autònom de Catalunya.
Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir…
comissari delegat de la Generalitat de Catalunya
Història
Càrrec polític de la Generalitat, creat per decrets d’abril i maig de 1931.
Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida
registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.
El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció,…
conseller | consellera
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
peatge
© Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
El dret a cobrar peatge l’atorga l’estat per concessió administrativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina