Resultats de la cerca

És especialment utilitzada en l'àmbit dels sistemes d'informació geogràfica

Els inicis dels sistemes d’informació geogràfica cal cercar-los durant els anys seixanta impulsats per entitats responsables de gestionar recursos amb implantació espacial Els avenços en sistemes gestors de bases de dades i les noves tecnologies han fet que els darrers anys tinguin una elevada capacitat per emmagatzemar i analitzar la informació Inclouen un maquinari i un programari, treballen amb dades georeferenciades i amb informació geogràfica, i permeten gestionar i analitzar tota la informació espacial i les dades geogràfiques Les capacitats d’anàlisi d’aquests…

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc

El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies

Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà

Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert

L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc

Les selves pluvials ocupen les regions càlides amb pluviositat abundant durant tot l’any Les comunitats vegetals selvàtiques són sempre arbòries, amb arbres molt alts, que formen diversos estrats, i amb una gran abundància de lianes i d’epífits L’estructura hi és complexa i la diversitat d’espècies hi és molt alta La manca de llum és notable en els estrats inferiors, poc esponerosos i amb plantes esciòfiles L’ambient és saturat d’humitat, llevat dels estrats més elevats, on les plantes presenten caràcters xerofítics

És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre