Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
roser
Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment…
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
hipericàcies
Botànica
Família de dicotiledònies que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glanduloses d’olis essencials, de greixos o de resines.
bodris
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija dreta, de 10 a 70 cm, viscosa, de fulles glauques, profundament lobulades, cobertes de pèls glandulosos, i de flors groguenques, agrupades en llargues panícules, també glanduloses.
Viu en sòls arenosos, llits secs de rius, etc Havia estat emprada com a pectoral, en infusió o tintura de planta fresca
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus