Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cáscara sagrada
Botànica
Farmàcia
Escorça d’un arbre que es fa, espontani o conreat, a la regió occidental d’Amèrica del Nord ( Rhamnus purshiana
, família de les ramnàcies).
Els seus principis actius són glucòsids antraquinònics que li confereixen acció purgant
glucòsid cardíac
Farmàcia
Cadascun dels productes naturals d’estructura glucosídica que tenen el mateix esquelet fonamental que els esteroides.
Són emprats en el tractament de la fallida cardíaca congestiva Els glucòsids cardíacs tenen també una acció diürètica
ciclita
Bioquímica
Polialcohol cíclic del ciclohexà.
Les ciclites no són considerades glúcids pròpiament, car no donen osazones, no es converteixen en glucòsids ni tampoc fermenten per acció dels llevats
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
euforbi
Farmàcia
Resina extreta, per incisió, de l’Euphorbia resinifera i d’altres plantes del mateix gènere.
Es presenta en forma de masses irregulars groguenques És una mescla de distintes resines amb glucòsids Hom l’empra en el tractament de l’asma i la bronquitis
dulcamarina
Química
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara).
És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids la soladulcamarina, i la α, β, γ soladulcina, els quals es descomponen en llurs aglucones i sucres
carbohidrasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços glucosídics.
N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa
sabor amarg
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable
sabor dolç
Alimentació
Un dels quatre sabors fonametals.
La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg