Resultats de la cerca

Pot ésser provocat per causes molt diverses per ingesta escassa de iode com s’escau en certes contrades muntanyenques, i provoca aleshores l’anomenat goll endèmic o simple , en què a voltes predominen nòduls o quists goll multinodular per inflamacions o per infeccions tiroïditis aguda, subaguda, autoimmune o de Hashimoto, fibrosa o de Riedel, etc per hiperfunció de la glàndula tiroide de causa immunològica goll difús tòxic o malaltia de Graves-Basedow per tumors benignes hiperfuncionants goll nodular tòxic o no funcionants goll…

És constituït per fibres ascendents llargues que provenen dels segments dorsals inferiors i sacrolumbars

Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi

Les endèmies discràsiques són conseqüència d’un defecte en l’alimentació, com, per exemple, el goll endèmic de Las Hurdes a causa de la manca de iode en els aliments Les endèmies infeccioses tenen per focus unes condicions ambientals que alhora n'afavoreixen la conservació, com és ara la malària en les regions pantanoses En determinades condicions les endèmies infeccioses esdevenen epidèmies

Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia , que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa odinofàgia de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica , les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres, neoplàsies, etc,…

Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…