Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
gra
Gra de la pell
Patologia humana
Petita tumoració vesicular o papulosa de la pell, normal o patològica, que per l’aspecte recorda les llavors dels cereals.
Hom anomena grans de Porta les granulacions formades per un pilot de capillars sanguinis, i grans grocs els que es troben dins el pus i en els cultius d'actinomicosi
gra
En ampliar una fotografia s’aprecia més el gra (Robert Frank. Elevador — Miami Beach, 1955)
Óscar Colorado Nates
Fotografia
Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelatge.
Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus
gra
Tecnologia
Cadascun dels cristalls polièdrics, normalment visibles al microscopi, que formen l’estructura policristal·lina d’un metall o d’un aliatge.
Cada gra es forma a partir d’un nucli de cristallització que generalment és un punt aïllat de refredament més ràpid i creix en totes direccions i amb una única orientació dels àtoms, fins que es troba amb els límits dels grans adjacents els límits de gra són zones de parcial desorientació dels àtoms, per tal com són les zones de transició de l’un cristall a l’altre Segons el procés de formació, els grans poden prolongar-se en una direcció preferent grans allargats , poden presentar una forma més o menys regular grans equiaxials o poden ésser completament…
gra
Geologia
Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.
gra
Forma d’agregació de les partícules constituents d’una substància que en determina la major o menor aspror al tacte, la duresa.
gra
grans de matafaluga
© C.I.C - Moià
Botànica
Nom aplicat a certes llavors petites, com les de mostassa o de matafaluga.
gra
Grans de blat un cop separats de la palla
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana de bronze encunyada a Messina i més tard a Palerm.
De tipologia i pes variables entre tres grams i cinc, desaparegué amb motiu de la unificació d’Itàlia
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Felip II de Castella com a rei de Nàpols, amb un pes d’uns 30 centigrams.
Duia el bust del rei, i al revers, un fragment del collar del toisó d’or