Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
herba freixurera

Herba freixurera
gaertnerneuwirth iNaturalist (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les papaveràcies.
Té les fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàllid, en corimbe i llargament pedicellades, i fruits ellipsoidals secs i amb dues granes a l’interior Viu a les fissures de les roques
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
abrina
Bioquímica
Toxalbúmina molt tòxica, isolada de les granes de la papilionàcia exòtica Abrus precatorius.
tineids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions molt petites (microlepidòpters), nocturns, i sovint amb una brillantor daurada o blanquinosa.
Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa
bromur de metil
Fitopatologia
Fumigant emprat en la desinsectació de llavors per a la sembra, especialment les de cotó, contra el cuc rosat.
Aquest compost elimina bacteris, nemàtodes, fongs, insectes i àcars i redueix el risc de virosis, ja que elimina els possibles vectors a més, la seva eficàcia herbicida és elevada També és utilitzat com a fumigant de fruits secs, granes i fustes i en la desinsectació de magatzems, locals agrícoles, contenidors, etc, que siguin buits El seu mecanisme d’acció és penetrar per les vies respiratòries o pels teguments, blocant les deshidrogenases que intervenen en la síntesi de l’ATP i trencant la cadena respiratòria És extraordinàriament tòxic per a l’home i les seves intoxicacions es manifesten…
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
avellaneta
Agronomia
Varietat de mongetera d’emparrar de gran producció de tavelles verdes, curtes i lleugerament corbades, de secció el.líptica, amb 4-6 granes de mida mitjana arrodonides i moradenques.
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
bleda-rave

bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…