Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
granulometria
Mineralogia i petrografia
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, etc).
L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica
corró llis vibrador
Construcció i obres públiques
Compactadora formada per un vehicle motoritzat que en un dels eixos duu incorporat un corró pesant vibrador.
És utilitzat en la compactació de sòls de granulometria contínua
equivalent d’humitat
Geologia
Aigua que resta adherida a les partícules del sòl després d’una centrifugació de mil vegades l’acceleració de la gravetat.
Depèn de la granulometria, puix que la fracció d’argila, per exemple, reté molta més aigua que la d’arena
corró
Construcció i obres públiques
Element cilíndric de pes relativament elevat que serveix per a compactar el material per sobre del qual rodola.
Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…
lixiviació
Farmàcia
Química
Tecnologia
Operació d’extracció en la qual hom separa, per mitjà d’un dissolvent (fase líquida), un o més components d’un material sòlid (fase sòlida).
La velocitat de transferència de la fase sòlida a la fase líquida és funció de la natura i la granulometria del sòlid, de la concentració i la composició química de la dissolució i també de la pressió i la temperatura Industrialment hom efectua l’operació en tres etapes En la primera etapa, la de lixiviació pròpiament dita, hom posa en contacte les dues fases sòlida i líquida, generalment en diverses subetapes, amb concentració decreixent de la fase líquida En la segona etapa té lloc la separació o decantació de les dues fases, i en la tercera, la recuperació del sòlid dissolt La…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada, un terme de…
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
règim fluvial
Geologia
Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu o en un grup de rius.
Aquestes són el cabal mitjà de l’any, expressat en m 3 /s o bé en l/s/km 2 les variacions estacionals, o sia les que experimenta el cabal al llarg de l’any les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems les condicions d’escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció del riu i els transports sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat Tots aquests elements del règim són essencials, però, entre ells, les variacions estacionals són les més adequades per assenyalar els grans grups fluvials Aquelles vénen…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…