Resultats de la cerca

Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb …

Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga Diverses varietats…

Amb aquest procediment, hom aconsegueix una durada més llarga en els gravats fets en planxa de coure per tal d’impedir que es gastin, si la tirada és llarga

Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc

Té l’origen en els gravats al burí damunt argent o coure reomplerts amb una pasta negra, i fou conegut com a niellat s XV Les seves utilitzacions industrials són l’heliogravat i el retrogravat gravat

Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets