Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
leptodactílids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels procels de mida petita i dits amb dilatacions a la punta i sense membranes.
Habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Amèrica Central, a Austràlia i a Nova Guinea Un representant típic és el gripau amb banyes
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
frinodèrmia
Patologia humana
Trastorn cutani que fa tornar la pell aspra, rugosa, escatosa i fosca, semblant a la pell d’un gripau.
És considerada una manifestació de l’avitaminosi A
discoglòssids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.
Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans