Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II…
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
peix gros
Persona d’un gran poder polític, econòmic, social, etc.
diner gros
Numismàtica i sigil·lografia
Diner d’argent en contraposició al diner menut corrent, de baixa llei.
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
corb marí gros
Corb de mar
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids, d’uns 90 cm, de plomatge negre i de galtes blanques que hi contrasten.
És marí i cabussador Nia als penya-segats costaners de quasi totes les costes atlàntiques d’Europa i al litoral meridional d’Itàlia, Sicília i Sardenya A Catalunya hiverna, i hom el troba correntment a l’illa de Buda
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
bosc alt
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que els arbres procedeixen en general de llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm.
Són d’aquest tipus les pinedes i les avetoses, així com alguns boscs de planifolis fagedes, roures, etc És sobretot bosc de fusta
territ
Ocell limícola
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que és de color rogenc amb l’esquena marcadament tacada de castany i negre.
A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes
ànec griset
Ànec griset
© Dave Menke
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, de color gris, i la part posterior negra.
La femella és bruna i té les vores del bec de color taronja Nia a l’est europeu i a les illes Britàniques Als estanys catalans, només hi hiverna