Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
falsa tinya
Entomologia
Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat.
Forma petits grumolls entreteixits i dóna al blat un aspecte típic teranyinós Pot arribar a escalfar els sacs —hom diu aleshores que ‘el gra rebull’—, i desprèn força ferum Hom l’anomena també cuc del blat
agrumollar-se
Formar grumolls un líquid, una substància pulverulenta.
clorur de benzalconi
Farmàcia
Química
Sal d’amoni quaternari, mescla de clorurs d’alquilbenzildimetilamoni, de fórmula general [C6H5CH2N(CH3)2R]+Cl-, R essent una mescla de grups alquil de fórmules entre C8H17 i C18H37.
Es presenta en forma de grumolls gelatinosos o de pólvores blanques, d’una olor aromàtica i un gust molt amarg, molt solubles en aigua, alcohol i acetona És emprat com a agent tensioactiu catiònic i, a grans dilucions, com a germicida per a desinfectar les mucoses i per a esterilitzar instrumental quirúrgic
actinomicosi
Patologia humana
Malaltia produïda per diverses espècies de bacteris de l’ordre dels actinomicetals que apareix en els bòvids i és transmesa a l’home.
Es localitza a la pell i als teixits profunds de la regió cervicofacial i de les vísceres Es caracteritza per unes tumoracions confluents de duresa llenyosa, tòrpides, les quals tenen tendència a obrir-se i deixen trajectes sinuosos per on surt un pus amb grumolls de color groc, on es troben els bacteris disposats en forma radiada És adquirida, generalment, mastegant espigues o grans de blat o d’ordi
antiaglomerant
Alimentació
Additiu alimentari emprat per a evitar que es formin grumolls en els aliments.
cera
Apicultura
Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l’abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques.
Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’apicultor forneix a les abelles…
floculació
Química
Formació de grumolls en una dissolució col·loidal per fenòmens de natura elèctrica (en atreure partícules de signe contrari), per evaporació o per refredament.
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…