Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dicorínia
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms.
Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil
tejú
Herpetologia
Rèptil escamós del subordre dels saures, de la família dels tèids, d’uns 90 cm de llargada, amb el dors cobert per escames juxtaposades, les inferiors amb plaques petites disposades en fileres transversals, obertura auricular diferenciada, ulls protegits per parpelles, llengua llarga, bífida i retràctil, i color de la pell blau terrós tacat de groc.
Habita als matollars espessos i al llarg del curs dels rius i es nodreix d’invertebrats, mamífers, amfibis, rèptils, ocells petits i, sobretot, d’ous És molt apreciada la seva pell Habita a l’Amèrica del Sud, des de les Guaianes fins a l’Uruguai
arauac
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües de les Antilles i de l’Amèrica del Sud.
Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
tucà
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes
.
El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des del S de Mèxic fins a Veneçuela
tití tigre
Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies…
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…
calambuc
Botànica
Arbre de la família de les gutíferes, de fulles ovades i flors petites amb estams nombrosos que creix a les Guaianes i a les Antilles i de l’escorça del qual hom obté, per mitjà d’incisions, un bàlsam succedani del bàlsam del Perú.
alumini
Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…