Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha estat…
tularèmia
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa produïda pel bacil Pasteurella tularensis, transmesa a l’home pel contacte amb animals rosegadors malalts (conills, esquirols, etc) o per picades d’insectes o paparres.
Clínicament es manifesta, en l’home, per una lesió papulosa i pruriginosa, que s’ulcera, i per infart ganglionar regional amb tendència a la supuració i guarició lenta en algunes setmanes És una malaltia pròpia del nord d’Europa, dels EUA i del Japó
fetilleria
Esoterisme
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.
El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…
pentecostal
Cristianisme
Membre d’un moviment carismàtic protestant, la primera manifestació important del qual s’esdevingué als voltants del 1830, dirigida pels anglesos E.Drumond i E.Irwing.
A la primeria del s XX, el pastor Barrat, en tornar d’Amèrica, va voler introduir el do de llengües a la seva comunitat, però aquesta no el seguí i ell hagué d’anar-se'n Alguns fidels adoptaren els seus punts de vista i fundaren noves comunitats a Anglaterra La finalitat pentecostal és d’assolir, per la manifestació de l’Esperit Sant, una vida més santa, bé que no exempta d’imperfeccions La característica principal és la pràctica de la glossolàlia i la guarició de malalts per la intervenció de l’Esperit Sant, la qual no s’oposa pas a la medicina Els cultes es distingeixen per una gran…
estoa
Arquitectura
A l’antiga Grècia, nom donat a diversos tipus de construccions a peu pla amb el sostre sostingut per columnes, especialment els pòrtics dels temples i els porxos de l’àgora.
N'hi ha exemples arcaics trobats a Delos i a l’Herèon de Samos Les estoes dels temples entorn del témenos servien de lloc de descans i de trobament dels pelegrins en els temples d’Asclepi servien també de dormitori per als fidels que hi esperaven llur guarició durant el son Les estoes que circumdaven l’àgora servien per a passejar-s’hi i per a tractar-hi els diversos negocis A l’àgora d’Atenes eren famoses l’estoa Basíleios ~400 aC, on hi havia installades les oficines de l’arcont, l’estoa Poikílē ~460 aC, amb pintures de Polignot, famosa per les reunions que hi…
nefroblastoma
Patologia humana
Tipus de càncer de ronyó que constitueix el tumor maligne més freqüent en la infància, amb una incidència màxima abans dels sis anys; és un dels tipus de càncer més freqüents en aquesta edat.
Es desenvolupa a partir de les cèllules embrionàries que originen els diversos tipus de teixits renals moltes vegades és bilateral El seu origen, congènit, no es coneix, tot i que hom sap que no es tracta d’una alteració hereditària en alguns casos apareix conjuntament amb altres alteracions congènites, com l’absència de l’iris de l’ull o el desenvolupament exagerat d’una meitat del cos El pronòstic de la malaltia, que espontàniament tendeix a generar metàstasis i resulta fatal en pocs anys, ha experimentat una notable millora a mesura que ha evolucionat el tractament, que està basat en l’…
resistència
Psicologia
Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s’oposen a la seva guarició.
Aquesta oposició inconscient és palesa en la psicoanàlisi sota formes molt diverses
consolidació
Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar a l’os les seves propietats primitives.
La consolidació s’efectua ganeralment mitjançant la formació del call, excepte en els ossos d’origen conjuntiu crani, en els quals és substituït per una proliferació fibrosa de lenta ossificació
recaiguda
Patologia humana
Represa evolutiva d’una malaltia que era aparentment en via de guarició, sense que hi hagi hagut cap nova infecció.