Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions
guarnició
Indústria tèxtil
Placa o cinta de teixit molt gruixut (antigament de cuir) amb què hom recobreix els òrgans de treball de les cardes (xapons, cilindres, bota i llevador) i que van proveïdes d’unes pues metàl·liques, generalment de fil d’acer, que sobresurten per una cara a la mateixa altura.
L’orientació de les pues i el moviment relatiu dels òrgans recoberts de guarnicions produeixen el cardatge de la fibra o bé la seva transferència d’un òrgan a l’altre És anomenada també guarnició flexible
cleruquia
Història
Colònia establerta per l’estat atenès a territoris confiscats a nacions sotmeses.
Els lots de terres eren donats a ciutadans atenesos, amb la qual cosa l’estat aconseguia de donar sortida als excedents de població i de tenir guarnicions militars en potència a llocs estratègics del món grec
guarnicioner | guarnicionera
Persona que fa o ven guarnicions per als vestits, cortinatges, etc.
camp d’instrucció
Militar
Terreny on les tropes de les guarnicions executen exercicis d’ordre de combat.
esmerilar
Tecnologia
Rectificar les guarnicions de les cardes per retornar llur punta a les pues desgastades.
albarder | albardera
Història
Menestral que feia o venia albardes, selles, basts i altres guarnicions de les bèsties de càrrega.
L’ofici d’albarder apareix a partir del s XV Era anomenat, també, baster
cabotí
Indústria tèxtil
Defecte que consisteix a prendre forma de ganxo les puntes metàl·liques d’algunes guarnicions, a causa de l’esmerilament.
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
presidi
Història
Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.
Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres