Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
guaspa
Virolla que hom posa a l’extrem inferior d’un bastó, d’una llança, d’una beina d’espasa, etc.
fulla de nenúfar
Heràldica
Moble que representa una fulla del nenúfar.
A causa de la seva forma, la ignorància dels dibuixants la convertí en un cor o una guaspa
culot
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres tipus de làmpades que serveix per a fixar-la al seu suport i establir la connexió elèctrica.
És anomenat també guaspa o virolla Hi ha diversos tipus de culots emprats correntment els més coneguts són el de rosca culot Edison i el de baioneta culot Swan En casos especials hom n'empra d’altres tipus, com els bipolars, amb terminals de cable, de contactes laterals, els emprats en telefonia, etc
bordó
Bastó llarg amb guaspa punxeguda utilitzat pels caminants, els escoltes, etc.
espasa
Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària…
portabandera
Cinyell fornit d’una bossa dins la qual el banderer fa descansar la guaspa del pal de la bandera.
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla